13 Enero 2009
Què t'agradava quan eres petit?
Jugar amb les caniques i muntar en bici.
A quins jocs jugaves?
A amagar-se, futbol, construir estels i llençar baldufes i io-io.
Amb qui jugaves?
Amb els meus tres germans i amics
Compraves les juguetes o les feies tú?
Algunes les compraven i altres les feiem nosaltres.
Jugaves amb els teus amics?
Sí.
Patrícia Somoza
13 Enero 2009
Com es diu el joc que jugaves de petita?
Fer ninetes.
Quins materials necessitaves?
Pals, rames d'arbres, roba que vulguin tirar i alguna cosa redona per fer la cara.
Era divertit jugar-hi?
Si, perquè hi jugava amb les amigues.
Quantes persones hi podien jugar?
Diverses persones.
És de nois o de noies ?
Aquest joc antic és més de noies que de nois.
Hajar Tarchoun
13 Enero 2009
Quan eres petit tenies temps per jugar?
Sí.
Hi havia tantes juguetes com ara ?
No.
Miraves la televisió més que jugar ?
No
Hi havia consoles ?
No.
Jugaves a soldats? I a pilotes ?
Si, a totes dues coses.
Quins eren més divertits, els jocs d'abans o els d'ara ?
Jo crec que igual.
T' avorries les horabaixes?
Normalment no.
Feies els deures abans de jugar?
Sí.
Hi havia dibuixos o series per a nins ?
Sí, bastants.
Marta Moreno
2 Diciembre 2008
El metge ha fet un projecte de viatge. Mentre mejava va deixar un rastre i descansava a ca la seva germana. Àlex Meseguer
La metgessa té un gersei que va sortir a la projecció del projecte de dissabte passat.
Axel
El metge ha anat al garatge on està el prestatge a cercar el rellotge que està en el prestatge.
Marta Moreno Castillo
Vaig fer un viatje amb en Jesús i vaig agafar un objecte perquè mhavien de posar una injecció.
Aina Trilla Oliver
El jersei que te s'ha majestat, Jesus se li ha projectat en el trajecte, quan anava al metge, perque li poses una injecció amb l'objectiu d'objectar la jerarquia, per jeure tranquil.
Gabriel Mayans Ferrer
Un subjecte subjecta a un objecte mentre projecta una projeccio d'un projecte.
Lluis Noguera Zamora
Viatja molt que viatjar és molt divertit.
Toni Sergi
En Jesus desitja viatjar perque te un objectiu important.
Hajar Tarchoun
Agafa l'objecte per anar-hi de viatge perquè el metge anirà subjectat durant el trajecte.
Enrique Benito Reyes
El metge del jersei taronja s'en va de viatge menjant un formatge pel camí i amb l'objectiu de menjar llepolies. El metge desitjava jeure a una cadira i desxifrar el jeroglífic. El seu fill Jesús després de veure la projecció va anar a que li posessin una injecció.
Zoe Lorenzo Cruz
Desitj tant anar de viatge amb el metge que té un trajecte taronja i un jersei suau! Amb el projecte de Jesús, el metge del fetge ficarà l'injecció a l'objectiu.
Patricia Somoza Martínez
21 Octubre 2008
Hi havia una vegada dos germans que es nomien Clara i Tomàs. Na Clara tenia deu anys i en Tomàs en tenia vuit. Ells vivien a Barcelona amb la seva mare que nomia Paula.
El seu pare es va morir quan en Tomàs va néixer.
En Tomàs, na Clara i la seva mare vivien molt feliços a Barcelona fins que un bon dia en Tomàs va rebre una carta amenaçant-lo de que el dia següent li pegarien una pallissa. I així va passar, la mare al enterar-se es va comprar una casa a Madrid, molt bonica, molt gran i molt antiga. Al dia següent ja estaven instal·lats a la casa. Als nins no els agradava gens la casa però la mare es va fer la sorda. Un bon dia en Tomàs i na Carla estaven jugant a fet i amagat i varen sentir unes veus que deien:
-Carla, Tomàs, veniu amb jo, uhhh!! I si no ho feis vos mataré jajaja!!
Varen correr sense aturar-se fins arribar a la porta. Quan estaven allà varen veure unes ombres que corrien cap a ells, varen córrer i córrer fins que es varen desmaiar del cansament, de tant que corrien. De sobte es va sentir:
-Nins, vos agrada la nova casa?
-Nooooo!!! - varen cridar a l'hora.
Tot havia sigut un malson i tot es perquè als nins els feien por els fantasmes.
Noelia Barea Marín. 6è.
21 Octubre 2008
Hi havia una vegada un grup d'amics : na Sisi la ràpida, na Paula, la llesta, en Javier el esportista i en Pep el guaperas. Vivien tots en un mateix carrer, el carrer es nomia Criptation. En aquell carrer hi havia una casa abandonada fa molts d' anys. Un dia tots junts varen decidir anar a la casa abandonada. Quan varen entrar es va tancar la porta sola.
-Pam!
Tots es morien de por. Varen veure uns retrats d'unes persones. Tots els retrats es movien i xerraven. La llum s'encenia i s' apagava i les portes es tancaven i s' obrien, tots tremolaven i es va sentir una veu que deia :
-Soc una casa encantada, fugiu d' aquí ara mateix si no us menjaré, jajaja ! -va dir la casa amb una veu molt greu.
Peró no la varen fer ni cas, i se sobte varen trepitjar una rajola i varen caure per un túnel. Na Sisi, la que era més ràpida, es va poder agafar a un moble i va ser l'única que no va caure . En Pep com era el mes poruc , plorava i plorava mentre en Javi i na Paula cercaven una sortida i no la trobaven. Pensven i pensaven fins que varen trobar unes escales i les varen pujar i es varen trobar a na Sisi tremolant. Varen trobar una habitació petita amb només una cadira. En Pep tan tontet com sempre es va seure i llavors varen tornar al passat. Es varen despertar aquell mateix dia, la casa havia desaparegut i ningú sabia que hi havia hagut una casa.
Serà veritat o mentida però la historia jo la he escrita.
Marta Moreno Castillo. 6è.
21 Octubre 2008
Fa 500 anys, quan existien els vampirs, era molt estrany. En alguns pobles o ciutats la gent que habitava aquells llocs, tots els faltava sang. Els vampirs només sortien de nit quan hi havia lluna plena i xuclaven sang a tothom que trobaven, allò era una catàstrofe. Si algú anava a aquells llocs de vacances acabava sense sang. Allò era horrorós. Aquest gran problema es va acabar quan varen passar 300 anys, en aquell any els vampirs es varen extingir però jo crec que encara pot quedar qualcún.
Hajar Tarchoun 6è
21 Octubre 2008
Hi havia una vegada un grup d'adolescents que es nomien:Marc,Sara,Ismael, Noelia i Laura.
Un matí se'n varen anar al bosc del poble però no sabien el nom del bosc (bosc terrorífic)i varen anar tots tranquils.
De sobte se sentia un renou molt estrany,es varen girar tots els nins i varen veure unes ombres molt estranyes i varen sentir un renou que quant més lluny s'anaven més s'escoltava.
En Marc es va enfilar damunt un arbre per mirar a veure quins eren, tot d'una les ombres varen desaparèixer i els renou varen aturar. Els nins estaven aturats en un amagatall. I en un tres i no res en Marc va descobrir amb na Sara que les ombres eres seves,dels nins,i els renous eren ells que trepitjaven fulles seques,i tots es varen avergonyir.
Patricia Somoza Martinez 6è
Selecciona el agregador que utilices para suscribirte a este blog (también puedes obtener la URL de los feeds):
