Hi havia una vegada un grup d'amics : na Sisi la ràpida, na Paula, la llesta, en Javier el esportista i en Pep el guaperas. Vivien tots en un mateix carrer, el carrer es nomia Criptation. En aquell carrer hi havia una casa abandonada fa molts d' anys. Un dia tots junts varen decidir anar a la casa abandonada. Quan varen entrar es va tancar la porta sola.
-Pam!
Tots es morien de por. Varen veure uns retrats d'unes persones. Tots els retrats es movien i xerraven. La llum s'encenia i s' apagava i les portes es tancaven i s' obrien, tots tremolaven i es va sentir una veu que deia :
-Soc una casa encantada, fugiu d' aquí ara mateix si no us menjaré, jajaja ! -va dir la casa amb una veu molt greu.
Peró no la varen fer ni cas, i se sobte varen trepitjar una rajola i varen caure per un túnel. Na Sisi, la que era més ràpida, es va poder agafar a un moble i va ser l'única que no va caure . En Pep com era el mes poruc , plorava i plorava mentre en Javi i na Paula cercaven una sortida i no la trobaven. Pensven i pensaven fins que varen trobar unes escales i les varen pujar i es varen trobar a na Sisi tremolant. Varen trobar una habitació petita amb només una cadira. En Pep tan tontet com sempre es va seure i llavors varen tornar al passat. Es varen despertar aquell mateix dia, la casa havia desaparegut i ningú sabia que hi havia hagut una casa.
Serà veritat o mentida però la historia jo la he escrita.
Marta Moreno Castillo. 6è.
Aquest conte no me ha agradat perque es mol lios i nia moltes habitacions
I aquesta historia esta copiada de un altre conte
Aquest conta esta molt be hi ha un desenllaç un poc extrany.El nus m'agrada molt por que es complicat i a mi m'agrada molt les complicacions !!
deu.
a yo ma agradat y enrique no diguis que la a copiada perque yo pens que no
Esta be sa historia pero aquesta historia una vegada nos la va contar matilde a biblioteca i tu as escrit a sa meva historia malament perque ta fotut que et diguin la veritat, sa historia esta be pero pens que las sacada dalgun lloc
Y encima te hablas bien de lo tuyo
Hola! Jo no recorde aquesta història com una de les que he contat a la biblioteca. El que pense és que de vegades és molt difícil contar una història nova, o crear alguna cosa original. Així és que també és digne d'alabar tornar a contar o escriure una història curta encara que estiga basada en una altra. Quan ho explicam amb les nostres paraules, sempre hi posam alguna cosa nostra i per avançar en l'escriptura això és important.
Moltes gràcies a tots els alumnes de sisè per fer comentaris i sobretot, per ser educats.
Quan anàvem a quart vàrem veure una pel·lícula que era parescuda. Era MONSTER HOUSE i ens va agradar molt. Na Marta diu que es va inspirar en aquesta peli per escriure la història.
Na Patri diu que teniem 9 anys.
Guillem afegeix que estàvem molt apretats en el cine!