Hi havia una vegada dos germans que es nomien Clara i Tomàs. Na Clara tenia deu anys i en Tomàs en tenia vuit. Ells vivien a Barcelona amb la seva mare que nomia Paula.
El seu pare es va morir quan en Tomàs va néixer.
En Tomàs, na Clara i la seva mare vivien molt feliços a Barcelona fins que un bon dia en Tomàs va rebre una carta amenaçant-lo de que el dia següent li pegarien una pallissa. I així va passar, la mare al enterar-se es va comprar una casa a Madrid, molt bonica, molt gran i molt antiga. Al dia següent ja estaven instal·lats a la casa. Als nins no els agradava gens la casa però la mare es va fer la sorda. Un bon dia en Tomàs i na Carla estaven jugant a fet i amagat i varen sentir unes veus que deien:
-Carla, Tomàs, veniu amb jo, uhhh!! I si no ho feis vos mataré jajaja!!
Varen correr sense aturar-se fins arribar a la porta. Quan estaven allà varen veure unes ombres que corrien cap a ells, varen córrer i córrer fins que es varen desmaiar del cansament, de tant que corrien. De sobte es va sentir:
-
-Nooooo!!! - varen cridar a l'hora.
-Nins, vos agrada la nova casa?
Tot havia sigut un malson i tot es perquè als nins els feien por els fantasmes.
Noelia Barea Marín. 6è.

Jo crec que el dibuix esta molt be pero la historia no me ha agradat
molt , pero cadascun te els seus gustos.
aquesta historia m'agradat tot sobre tot la foto esta molt be elegida i el contingut esta molt be.
a yo me ha agradat perro el final no masa