Això era i no era una nina que era pobra, no tenia més que algunes peces de roba vella.

Un dia, na Raica, que així és com es deia la nina, va anar al poblre de Santa Clara. Mentre caminava, va veure una nina, va anar cap a ella i li va dir:

- Hola, com et dius?

La nina va contestar:

- Em dic Clara. Que ets pobra?

- Sí- va contestar na Raica.

- Vine a viure amb mi, la meva casa és molt gran i serem com a germanes.

Na Raica no s’ho podia creure, era com un somni.

- Què amable que ets, Clara i què generosa!

I així na Clara i na Raica varen viure molt felices com a germanes per sempre més.

I conte contat, conte acabat!

Hajar Tarchoun (5è)