Categoría: CREACIÓ LITERARIA
21 Octubre 2008
Hi havia una vegada dos germans que es nomien Clara i Tomàs. Na Clara tenia deu anys i en Tomàs en tenia vuit. Ells vivien a Barcelona amb la seva mare que nomia Paula.
El seu pare es va morir quan en Tomàs va néixer.
En Tomàs, na Clara i la seva mare vivien molt feliços a Barcelona fins que un bon dia en Tomàs va rebre una carta amenaçant-lo de que el dia següent li pegarien una pallissa. I així va passar, la mare al enterar-se es va comprar una casa a Madrid, molt bonica, molt gran i molt antiga. Al dia següent ja estaven instal·lats a la casa. Als nins no els agradava gens la casa però la mare es va fer la sorda. Un bon dia en Tomàs i na Carla estaven jugant a fet i amagat i varen sentir unes veus que deien:
-Carla, Tomàs, veniu amb jo, uhhh!! I si no ho feis vos mataré jajaja!!
Varen correr sense aturar-se fins arribar a la porta. Quan estaven allà varen veure unes ombres que corrien cap a ells, varen córrer i córrer fins que es varen desmaiar del cansament, de tant que corrien. De sobte es va sentir:
-Nins, vos agrada la nova casa?
-
-Nooooo!!! - varen cridar a l'hora.
Tot havia sigut un malson i tot es perquè als nins els feien por els fantasmes.
Noelia Barea Marín. 6è.
servido por REVISTA
3 comentarios
compártelo
21 Octubre 2008
Hi havia una vegada un grup d'amics : na Sisi la ràpida, na Paula, la llesta, en Javier el esportista i en Pep el guaperas. Vivien tots en un mateix carrer, el carrer es nomia Criptation. En aquell carrer hi havia una casa abandonada fa molts d' anys. Un dia tots junts varen decidir anar a la casa abandonada. Quan varen entrar es va tancar la porta sola.
-Pam!
Tots es morien de por. Varen veure uns retrats d'unes persones. Tots els retrats es movien i xerraven. La llum s'encenia i s' apagava i les portes es tancaven i s' obrien, tots tremolaven i es va sentir una veu que deia :
-Soc una casa encantada, fugiu d' aquí ara mateix si no us menjaré, jajaja ! -va dir la casa amb una veu molt greu.
Peró no la varen fer ni cas, i se sobte varen trepitjar una rajola i varen caure per un túnel. Na Sisi, la que era més ràpida, es va poder agafar a un moble i va ser l'única que no va caure . En Pep com era el mes poruc , plorava i plorava mentre en Javi i na Paula cercaven una sortida i no la trobaven. Pensven i pensaven fins que varen trobar unes escales i les varen pujar i es varen trobar a na Sisi tremolant. Varen trobar una habitació petita amb només una cadira. En Pep tan tontet com sempre es va seure i llavors varen tornar al passat. Es varen despertar aquell mateix dia, la casa havia desaparegut i ningú sabia que hi havia hagut una casa.
Serà veritat o mentida però la historia jo la he escrita.
Marta Moreno Castillo. 6è.
servido por REVISTA
7 comentarios
compártelo
21 Octubre 2008
Fa 500 anys, quan existien els vampirs, era molt estrany. En alguns pobles o ciutats la gent que habitava aquells llocs, tots els faltava sang. Els vampirs només sortien de nit quan hi havia lluna plena i xuclaven sang a tothom que trobaven, allò era una catàstrofe. Si algú anava a aquells llocs de vacances acabava sense sang. Allò era horrorós. Aquest gran problema es va acabar quan varen passar 300 anys, en aquell any els vampirs es varen extingir però jo crec que encara pot quedar qualcún.
Hajar Tarchoun 6è
servido por REVISTA
2 comentarios
compártelo
21 Octubre 2008
Hi havia una vegada un grup d'adolescents que es nomien:Marc,Sara,Ismael, Noelia i Laura.
Un matí se'n varen anar al bosc del poble però no sabien el nom del bosc (bosc terrorífic)i varen anar tots tranquils.
De sobte se sentia un renou molt estrany,es varen girar tots els nins i varen veure unes ombres molt estranyes i varen sentir un renou que quant més lluny s'anaven més s'escoltava.
En Marc es va enfilar damunt un arbre per mirar a veure quins eren, tot d'una les ombres varen desaparèixer i els renou varen aturar. Els nins estaven aturats en un amagatall. I en un tres i no res en Marc va descobrir amb na Sara que les ombres eres seves,dels nins,i els renous eren ells que trepitjaven fulles seques,i tots es varen avergonyir.
Patricia Somoza Martinez 6è
servido por REVISTA
4 comentarios
compártelo
21 Octubre 2008
Era una nit de estiu,a les12.
En una casa de camp es va començar a sentir renou: pim,pam,pum!
Quan va sortir en Hel boi amb sa seva pistoleta d'un metre amb capacitat per a 80 bales de 50 centímetres cadascuna.
Hel boi va cridar:
-Callau o vos rebent a tirs!
De la fosca varen sortir monstres i màquines carregats d'armament pesat.
Els monstres mesuraven 10 metres de llargada i eren forts com el metall.
Darrere en Hel boi va sortir en Guiemó i va dir :
-Hel! tú una meitat i jo l'altra!
En Hel sense dir res va començar a pegar tirs als monstres i en Guiemó que mesurava 1 metre 95 centímetres i era mes ràpid que la llum amb força suficient per rompre el diamant i dues urpes que li sortien dels punys va començar a xapar per la meitat als robots.
Després estaven intentant esbrinar qui els havia enviat aquells monstres i robots.
Quan ho varen descobrir varen anar al temple d'en Tastogril i li varen demanar :
-Per què ens has enviat els robots i les màquines Tastogril?
-Perquè en Guiemó em va estafar i em va robar molts de doblers..
-Tú calla que tú vares matar al meu germà!
Després de dir això va començar una lluita entre en Guiemó i en Tastogril. Es tiraven pedres ,se rapinyaven a sa cara fins que en Guiemó va treure las ungles de ses urpes i va pensar:
-Això va pel teu germà!
Va començar a córrer cap en Tastogril i li va clavar les ungles al cor.
Guillem Marqués Verdú 6è
servido por REVISTA
2 comentarios
compártelo
21 Octubre 2008
Això era un nin que nomia Pere i li feien molta por els cans.
Un dia un ca li va mossegar i li va rompre una cama i un braç
El nin va començar a plorar i el San varen dur a urgències i el varen operar apart de denunciar la família del ca.
Quan el varen veure operat li varen fer comprendre que els cans no feien res ,i ell va dir que lla no tenia por.
Toni Sergi Alemany Salleras
servido por REVISTA
3 comentarios
compártelo
21 Octubre 2008
Això era una nina que s’anomenava Claudia i era el seu primer dia de col·legi nou. El primer dia que va anar, cap nin li va fer cas i na Claudia es va sentir trista. Al dia següent uns nins la varen insultar i pegar, al final de la classe va tocar el timbre i ella s’havia oblidat el seu estoig i va tenir que anar a cercar-lo.
Quan va anar a sortir del col·legi totes les portes eren tancades ella es va assustar, va cridar demanant ajuda, però ningú la sentia, va aturar de cridar i va sentir cops i crits, va demanar qui era i va respondre:
- Sóc el fantasma del col·legi. Ella no es fiava i va agafar una barra de ferro i va anant copejant la porta principal, copejant tan fort va aconseguir obri la porta principal i veure que eren els nins que li avien pegat i insultat. Ells eren els que varen copejar, cridar i els que es varen fer passar per un fantasma.
Na Claudia es va enfadar molt i al tercer dia de col·legi es va xivar a la directora que era molt estricta, la directora nomia Neus, va castigar als nins a rentar el col·legi durant un mes. Na Claudia al final va fer amics no tenir cap problema.
Laura, Ródenas Figuera.
servido por REVISTA
1 comentario
compártelo
21 Octubre 2008
Segle 1000.La Terra explota, només hi ha un supervivent que es teletransporta a Gran Bretanya , quan va esclatar la guerra mundial. Quan va sortir de la màquina va veure un nin amb una mascareta que deia:
Què hi és la mama?
Li va semblar molt estrany i llavors va anar a un bar i va preguntar pel nin però ningú no sabia res. Després va entrar al bar i va començar a decapitar a la gent, el doctor es va escapar i se’n va anar a un hospital ple de gent com el nin. El doctor ja ho entenia: uns homogens havien recuperat al nin. Tots els que estaven malalts o ferits eren iguals. El doctor va trobar la solució però la gent seguia morint decapitada. El doctor va dur mes homogens i es va suicidar. Els homogens varen mesclar-se amb els altres i es va solucionar aquest problema i el doctor se’n va anar a una altra era. En aquella era no es va saber res més.
Lluís Noguera Zamora 6è
servido por REVISTA
3 comentarios
compártelo
